Els Costums de Lleida

A partir del moment en què s’inicia el llarg camí que ens portarà a la configuració de la nostra institució amb la carta de poblament (1150) i, posteriorment, amb els privilegis del Consolat (1197) i de la Paeria (1264), com a conseqüència lògica d’aquell procés, s’anava formant i acumulant un dret consuetudinari propi, així com un volum important d’ordinacions, estatuts i bans municipals, sorgits d’una activa vida urbana que calia ordenar i posar per escrit, a fi d’evitar els freqüents litigis que s’originaven. I aquesta fou la tasca encomanada al pretigiós jurista Guillem Botet, l’any 1228, mentre era cònsol de la ciutat. Fruit d’aquell treball sorgí la compilació de les Consuetudines Ilerdenses, els Costums de Lleida, el codi de caràcter municipal més antic de Catalunya. El manuscrit, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida, es troba insert en un còdex del segle XIV anomenat Llibre Verd Petit (reg. 1376). S’anomena així perquè està relligat amb tapes de cuir de color verd, decorades amb relleus geomètrics daurats, d'una mida 19 x 27 cm. El text de les Consuetudines Ilerdenses ocupa els fulls 69r a 92v. Està escrit amb grafia gòtica librària, amb inicials i caplletres blaves i vermelles i amb petites filigranes. Les rúbriques, també vermelles, tal com correspon.
Llegim com el mateix Guillem Botet justifica la redacció dels Costums:
“Incipiunt Consuetudines civitates Ilerde...
En el nom del Senyor. En l’any de l’Encarnació del Senyor de 1228, en el temps en què n’eren cònsols Guillem Botet, Guillem de Çagraa, Pere d’Ofegat i Guillem Solsona. Pregat pels meus companys en el Consolat i d’altres ciutadans de Lleida, jo, Guillem Botet, em vaig dedicar a recollir i reunir per escrit en aquesta obreta els diferents i variats costums de la ciutat, per tal d’eliminar qualsevol ocasió de fer mal a aquells que quan el costum els afavoria afirmaven que existia dit costum, però si, en un cas similar, s’utilitzava contra els seus interessos, aleshores negaven el dit costum. Amb això el procés de les causes es retardava amb la prova del costum i els litigants experimentaven importants despeses. Així doncs, volent els nostres ciutadans, varons honrats i discrets, juntament amb els cònsols esmentats contrarrestar aquesta malícia, em van suggerir amb els seus precs que escrivís això. I no he recopilat només en aquest opuscle els documents, privilegis i donacions reials, ans també he afegit els bans, sancions, estatuts escrits i no escrits, els costums, usatges, lleis godes i romanes. Accepteu, doncs, venerables conciutadans, aquest petit treball, demanat des de fa temps, de manera que amb la seva lectura siguem més doctes, segons aquella màxima ’ensenya el savi i serà més savi’”.