Llibres de Crims
LA CORT DEL VEGUER DE LLEIDA
Després de la Reconquesta, Lleida restà sotmesa a la doble jurisdicció dels Comtes de Barcelona i d’Urgell i castalnies dels Montcada i Cervera. Posteriorment, per un acord entre Jaume II i Auriembiaix d’Urgell, passà a ser solament de jurisdicció reial. La Cúria restà unificada en l’autoritat del Batlle, el qual, en nom del Rei, entenia en qüestions polítiques i cívils, i la del Veguer, que ho feia en les judicials. El Veguer o Regent de Cort, era qui representava l’autoritat reial en la seva demarcació o vegueria, excloses les baronies. D’ell depenien totes les qüestions judicials. Les civils o polítiques eren incumbència del Batlle, a la vegada, administrador de les rendes senyorials. L’any 1192, a la vegueria de Lleida se l’incorporà el comtat del Pallars Jussà. En les Corts de Barcelona de 1283, Pere II ratificà l’organització institucional dels veguers.
El Batlle, com el Veguer, també ho era per designació reial i la seva autoritat se circumscrivia solament a l’àmbit local.
EL TRIBUNAL DE COLTELLADES
El tribunal encarregat de l’administració de justícia, format pel Veguer o Regent de Cort i dos cònsols (després paers), va ser conegut popularment com Tribunal de Coltellades. La seva competència incloïa la ciutat de Lleida i els pobles de la contribució. A saber: Bell-lloc des de 1320, les Borges d’Urgell i la part reial de Castellots des de 1344 i Almacelles des de 1347.
L’aparició del tribunal no fou espontània, sinó fruit d’unes necessitats socials concretes. Els seus antecedents més llunyans es troben en el paper judicador que els monarques varen començar a exercir a l’edat mitjana.
Les deliberacions del tribunal es fonamentaven en la interpretació dels Costums o Usatges de Catalunya i de les Costums de Lleida, que representaven el cos de dret local.
Jaume II, el 13 de juny de 1300, signà un privilegi disposant que en les qüestions criminals, aquest tribunal rebés les declaracions del presumpte culpable i testimonis. Després d’escoltar-les, així com també les de la defensa, el tribunal dictaria la sentència, però aleshores necessitaria el consell de deu o més prohoms designats pel Veguer o la Cúria. La finalitat de la norma era la d’aconseguir una garantia més gran d’imparcialitat en la sentència.
La comesa d’impartir justícia devia resultar indubtablement laboriosa. El mal es trobava pertot arreu i s’havia de procurar que no surés. Igualment calia induir la gent a la bondat i ambdues tasques eren màssa amplies.
Així, una magistratura com la de Lleida, que s’arrelava en costums i criteris pròpiament medievals i que estava integrada per les forces vives de la ciutat (els paers i el veguer), jutjava i portava a terme el vell ús d’expiació del mal.
Les sentències que han romàs escrites, deixen entreveure clarament que allò considerat maligne s’havia de redimir com fos per mitjà de les penes aplicades.
ELS LLIBRES DE CRIMS
La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de crims que es conserven en l’arxiu municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, des de l’any 1308 fins l’any 1701.
Aquesta sèrie de documents, no es gens habitual en els arxius catalans. Sí que ens trobem la sèrie de llibres de la “Cort del Veguer” en arxius com Manresa, Tarrassa, Puigcerdà, Cervera, Villafranca del Panadés,..... però no amb les mateixes característiques ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.
Aquests llibres ens permeten apropar-nos a la vida quotidiana, en moltes ocasions privada, així com als costums de la Lleida del passat.
Ens ofereixen també poder realitzar estudis en temes tan diversos com són: la medicina, dret, història, criminologia, psicologia i també realitzar estudis sobre la llengua medieval.
És per tot això que des de l’ arxiu municipal i amb la col.laboració de professionals de la restauració s’ està duent a terme una important tasca de recuperació d’ aquesta sèrie documental.
