Institut Municipal d'Acció Cultural

Novetats editorials

	*Escata de drac 2010. Màrius Torres, en el color de les veus* Aquest nou lliurament de la col•lecció Escata de drac vol participar en la celebració del Centenari del naixement del poeta Màrius Torres, amb l’edició d’un número excepcional on la poesia de Màrius Torres és la protagonista. Alumnes de català del Centre de Normalització lingüística de Lleida han volgut sumar-se a l’homenatge versionant tres poemes del lleidatà: Molt lluny d’aquí, Presència i Això és la joia en les seves respectives llengües, més d’una quinzena, per conèixer la petja que ens va deixar Màrius Torres i per fer-la conèixer als altres lleidatans, perquè en llegir-la en els diferents accents puguin copsar l’essència del poeta, que volia la pau però no l’oblit.
	*Bústia d'entrada. Missatges per a Màrius Torres* Aquest opuscle recull els missatges electrònics que 41 escriptors i escriptores de Lleida han escrit per a una bústia d’entrada virtual de l’enyorat poeta lleidatà Màrius Torres, amb motiu de la celebració del Centenari del seu naixement.
	La Taula de Canvi i Dipòsits de Lleida (1585-1808), núm. 6 de la col·lecció “Guillem Botet”. En venda a les llibreries. Preu: 14 € Aquest volum número sis de la col·lecció “Guillem Botet”, de documents de l’Arxiu Municipal, es refereix a la Taula de Canvi, una banca de dipòsits on es gestionaven operacions d’ingrés i de pagament i que va néixer el 29 de novembre de 1585, gràcies a un privilegi del rei Felip II, a petició dels paers. No va ser fins tres anys més tard que inicia la seva tasca, que es manté molt activa fins a la Guerra de la Successió i que després esdevé més aviat minsa fins a la seva desaparició al començament del segle XIII. Aquesta nova aportació a la col·lecció “Guillem Botet serà de gran interès tant per les persones especialitzades en la nostra història com per les lleidatanes i els lleidatans interessats a aprofundir en el seu coneixement, la qual cosa posa de manifest, una vegada més la riquesa del nostre patrimoni històric documental.
	Fonts, pous, aljubs... i aixetes. La distribució de l'aigua potable a Lleida, dels inicis a l'actualitat, núm. 4 de la col·lecció “Patrimoni Industrial de Lleida”. Publicacions del Museu de l'Aigua, Enriqueta Vendrell En venda a les llibreries. Preu: 6 € La publicació fa un repàs a la història dels abastiments d'aigua a la ciutat de Lleida, des de la seva fundació fins a les darreres obres de distribució que es duen a terme a la xarxa actual de la ciutat. El recorregut s’atura especialment en l’obra del dipòsit del Pla de l'Aigua del segle XVIII, que marca un punt d’inflexió ja que s’estableix per primera vegada un sistema per a la distribució moderna d’aigües. Actualment és punt d’interès del museu de l'aigua de Lleida.
	75 anys de la cavalcada de Reis Mags de Lleida, núm. 37 de la col·lecció “La Banqueta”, Joan Bellmunt i Enric Castells En venda a les llibreries. Preu: 22 € Aquest número ens il·lustra sobre l’evolució d’una diada tan especial i tan esperada pels infants com és la cavalcada de reis. La Festa de Reis és una tradició cristiana que data del segle IV de la nostra era. La celebració popular d’aquesta festivitat a Lleida, data de l’any 1935, moment en què es realitza per primer cop una desfilada dels tres Reis Mags d’Orient, la primera cavalcada amb la presència de ses Majestats els Reis. Setanta-cinc anys de la primera cavalcada és una xifra rodona de celebració d’aquesta efemèride; un bon moment per fer una mica d’història i de memòria d’aquesta ja llarga tradició lleidatana de la Festa de Reis.
	Fendir l'opacitat. Aproximació a la vida i a l'obra d'Anton Sala-Cornadó URC Revista literària, núm 24 En venda a les llibreries. Preu: 12 € Aquest nou lliurament de la sèrie aporta en el present número un monogràfic dedicat a l’autor Sala-Cornadó i a la revisió de la seva obra creativa, que s’ha desplegat fonamentalment en el gènere poètic. L’objectiu principal d’aquesta publicació ha estat situar la producció literària de l’autor targarí en el lloc just que li pertoca i propiciar-ne l’estudi posterior. En aquesta ocasió, l’escriptor Miquel-Lluís Muntané ha estat l’encarregat de coordinar el contingut d’aquest monogràfic, i gràcies l’aportació dels articles confegits per un total de catorze col·laboradors s’ofereixen diferents visions personals i crítiques de l’obra poètica diversa d’Anton Sala-Cornadó.
	Pregó de la Festa Major de maig. Lleida 2009 Sr. Josep E. Esquerda i Colell

L’escriptor lleidatà Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853-1927) traduí La Tragèdia de Macbeth el 1925 i, La Tragèdia de Juli Cèsar el 1926.

En Morera va ser un àvid lector de Shakespeare, autor que exercí molta influència en la seva obra. Traduí diverses de les seves obres, com ara, Romeu i Julieta, Coriolà, Hamlet, El marxant de Venècia, Selecta de sonets, Venus i Adonís i, El fènix i la tortra. També va fer conferències sobre l’autor on exposà els seus propis punts de vista fruit de les seves pròpies reflexions.

Pel que fa a l’obra que us presentem, volem destacar que la primera edició d’aquestes Tragèdies, fou promoguda per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, el 2006. Ara es tornen a editar de la mà de l’IMAC i de Pagès Editors, per fer possible una difusió més àmplia.

Les il·lustracions van a cura de l’artista alcudià Manuel Boix, un dels introductors del nou realisme a l’Estat ja en els remots anys 60. En la dècada següent, aprofundí en el mateix fet de pintar, amb obres d'una gran bellesa formal. Des que l'any 1980 li fou concedit el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, i particularment després d'una llarga estada a Nova York, la seua tasca s'ha significat en els més diversos camps de la creació com ara la pintura i escultura.

Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV de Jordi Bolòs

Dins les muralles de la ciutat ens mostra com era la ciutat de Lleida i, alhora, ens presenta la societat que hi va viure als segles XIV i XV. Darrere les muralles de Lleida hi havia una xarxa de carrers, carrerons i places, on s’alçaven les cases dels artesans, dels homes que feien el que ara en diríem ofi cis liberals, dels ciutadans, d’algun membre de la noblesa i dels eclesiàstics.