Versos de Temporada 2010 / Vdt 7
Temporada estable de poesia jove a Lleida

 


Els joves creadors a Màrius Torres, el poeta que no volia l'oblit ...

Aquest any 2010 és un any especial. Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres, el poeta lleidatà per excel·lència. Sense perdre de mira l’objectiu inicial del cicle Versos de Temporada, que és apostar pels joves poetes dedicant-los un cicle de recitals on ofereixen un tast dels seus versos al públic en general, fem un pas més enllà.

Els participants d’aquesta setena edició del cicle VdT són tots joves poetes, quatre dels quals ja hi havien participat anteriorment i dos més que s’hi estrenen. En el decurs de cada una de les lectures faran una selecció d’obra pròpia, una tria  personal de la poesia d’en Màrius Torres i ens regalaran, fins i tot,  alguna peça inèdita, creada de bell nou en homenatge a Màrius, establint així un diàleg entre la pròpia obra i la del poeta que no volia l’oblit.

Aquest nou VdT ens permetrà, doncs, recordar la veu de l’enyorat poeta lleidatà en l’accent dels poetes més joves alhora que descobrirem l’obra poètica de les noves generacions.

Aquest cicle s’inicia l’any 2004 i al llarg de les successives edicions hi han participat els següents poetes: Marina Solís, Ona Rius, Víctor Verdú i Josep M. Rodríguez (2004); Núria Miret, Juanjo Manau, Anton Not, Marc Masdeu, Josep M. Nogueras i Amat Baró (2005); Lorenzo Plana, Jordi Solé, Carme Casanovas, Meritxell Nus, Eduardo López i Enric Boluda (2006; Josep Pedrals, Eduard Carmona, Joan Granell, Joan Duran, Laia Noguera i Francesc Gelonch (2007);Teresa Colom, Meritxell Cucurella-Jorba, Matías López, Mireia Calafell i Víctor Bonet (2008) i Sara Bailac, Albert Ubach, Gabriel Pena, Juan Manuel Romero, Jordi Prenafeta i Jordi Bresolí (2009).


Amb entrada lliure, les cites seran, com sempre, en dijous, a les 20h, al Cafè del Teatre de l’Escorxador.
                                       


Dijous, 22 d’abril, 20 h. Cafè del Teatre 
Lectura poètica “Allarga per l’espai la corba del seu cos” de MERITXELL CUCURELLA-JORBA, amb l’acompanyament musical improvisat de DAVID ESTERRI (lo Pardal Roquer).

Meritxell Cucurella        Autor foto:  Oriol Cornudella


“Poesia és potser prendre el paisatge que veuen els ulls que miren (el paisatge paisatge) i els ulls que sense mirar veuen (el paisatge de l’ànima, de l’ànima animal) i transfigurar-lo en textos que es disposen de manera vertical, o no; en textos que trenquen ara i adés la sintaxi, o no; i, sobretot, en textos que són i seran sempre lliures.
Llibertat és llibertat. Absència de fronteres.
Tenim Màrius Torres als nostres peus, o als nostres caps, i el farem veu viva amb ALLARGA PER L’ESPAI LA CORBA DEL SEU COS, una lectura de poemes i altres textos a càrrec de Meritxell Cucurella-Jorba (el dígraf del desitx) i amb l’acompanyament musical improvisat de David Esterri (lo Pardal Roquer)”.
M.C.

Meritxell Cucurella-Jorba, tx, el dígraf del desitx, és poeta. L’any 2000 va guanyar el premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona amb punxa’m i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània. Després vingué Nòmada de tu. Un quadern (Vic, Emboscall, 2003), Els amants de Sarajevo (Tarragona, Arola, 2004), nuar (Vic, Emboscall, 2004) i desamar (Tarragona, Arola, 2005). La tardor del 2008 va guanyar el premi Pollença de Poesia amb Intemperància roig encès (Pollença, El gall editor, 2009). Entremig ha escrit teatre (Pare nostre que esteu en el cel i D’aquí a una estona hauré oblidat el seu nom) i també n’ha traduït (Assassí, de Marco Palladini, o El setge de Leningrad, de José Sanchis Sinisterra). Ha dit i diu arreu versos seus i aliens. Diu i calla. Perquè el dígraf del destitx sona també silent: és l’escriptura: intemperància pura.

David Esterri     David Esterri (Lo Pardal Roquer)

David Esterri (Lleida, 1970) va estudiar al Conservatori Municipal de la seva ciutat i al Bruc de Barcelona violí, viola, contrabaix, harmonia, contrapunt i fuga, obtenint el grau professional de música al mateix temps que la llicenciatura en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. Actualment és professor de secundària a l’IES Joan Oró.
Com a músic polinstrumentista de corda ha format part d’innombrables formacions musicals, des de l’Orquestra de Cambra Enric Granados de Lleida, fins a grups de jazz, cobles, música tradicional... deixant reflectida aquesta feina ininterrompuda durant més de vint anys en més de trenta discs editats i publicats arreu de Catalunya, a banda de la seva obra personal com a Pardal Roquer.
Com a compositor ha destacat recentment per l’òpera infantil “La Gàbia Daurada”, estrenada a Lleida i a Weimar en la seva versió orquestral, la cantata “Rostres”, les sardanes “Aurembiaix” i “Camins i rierols”, guanyadores del primer premi i accèssit respectivament de la darrera edició del concurs de música per a cobla de Mollet del Vallès i música de cambra estrenada en els cicles musicals de la Udl, com el quartet “Autoexorcisme”, l’ “Estudi Pantonal” per a quartet de corda” o la “Sonata per a violí i piano”, totes obres publicades per l’editorial sabadellenca “la mà de guido”, juntament amb els lieder sobre poemes de Josep Carner i altres obres menors.

Dijous, 27 de maig, 20 h. Cafè del Teatre
Lectura poètica “Un viure tan sensible, una mort tan secreta”  a càrrec de MERITXELL NUS

Meritxell Nus    Autor foto: Joan Vicent Cantó

“Un homenatge és una declaració memorística. Una manifestació del nostre vincle amb els qui ens precediren. Un reconeixement a l’obra d’una personalitat que, tot i els anys, ens aporta, ens ajuda, ens acompanya.
Els qui, per exemple, hem treballat a l’IES Màrius Torres, ens vam acostumar a invocar el nom del poeta en qualsevol situació. Sense pensar en Mahalta, però vivint o patint l’amor. Sense voler la mort, sense poder evitar-la. Sense Mozart però amb piano. Sense roses enmig del fred, però sense perdre l’esperança que arribés abril i els dies llargs. Aquest any torna la invocació i, amb ella, l’oportunitat de rellegir i remenar entre els mots i l’univers d’aquest nostrat Màrius Torres”.
M.N

Meritxell Nus i Gallart. Llicenciada en Filologia catalana, ha rebut el XIV Premi de poesia Les Borges del Camp amb el recull Després del temps i el I Premi Drac de narrativa, atorgat per Òmnium Cultural Solsonès amb el relat L’atrapasomnis. També ha col·laborat en l’antologia de poemes i contes Estrenes (2005), ha publicat en format virtual els relats Després del vent (2006), Irrealitat i Estacions (2007), i ha col·laborat en les antologies I trobada de poetes per la pau: Homenatge a Yael Langella (2008) i en l’antologia Mahalta, IV Festival Internacional de Poesia (2009).


Dijous, 17 de juny, 20h. Cafè del Teatre 
Lectura poètica “Catalunya i selva” a càrrec d’AMAT BARÓ

Amat Baro


“Genolls pelats i fona a la cintura, Caço dragons al seu amagatall.
Al fons la font, i el doll que ja m’atura;
Del doll la mà d’un déu em tira avall.

De braç d’un bard que riu i em tracta amb cura,
Veig els secrets que hi ha rere el mirall,
Flairo les flors, en tasto confitura,
N’aprenc les cançons que es canten al ball.

Seca la font, l’entrecella arrugada
-El vent, amics, m’ha pres les flors, la dansa!-,
Canto per recordar-ne la tonada

-Ei Llach!, ei Riba!-; i rimo amb l’esperança
De retrobar-vos la Llengua Robada
Que unia els cors abans de la Venjança”.


Amat Baró. Vaig començar a fer recitals quan estudiava a la  Universitat. Des d’aleshores, diguéssim que no he parat. Fins i tot he recitat al Palau de la Música i al Museu Picasso. En una d’aquestes lectures, una empresària romàntica –sí, sí: empresària i romàntica!- em va proposar que editéssim un llibre. I així va sortir Abracadabra! Poemes i cançons, que és el meu únic llibre.

Dijous, 28 d’octubre, 20h. Cafè del Teatre
Lectura poètica “La caravana dels gitanos” a càrrec de VÍCTOR VERDÚ

Víctor Verdú

“Escric per trobar alguna mena de veritat, aproximar-m'hi. Entenc, humanísticament, que la cultura és la via d'aquesta aproximació. Per una banda, has d'assimilar la tradició, i per l'altra oferir la teua reformulació”.

Víctor Verdú. Neix a Almenar el 1974. Estudia música i filologia catalana.
Publica el 1997 Fur infern (Pagès Editors), premi Les Talúries de poesia, i el 2009 Pel camí de l'aigua (Editorial Fonoll).
Col·labora en diverses publicacions amb poemes i articles.
En l'àmbit musical, ha col•laborat en els dos discos de Xavier Baró Flors de joglaria i Lluny del camí ral.

Dijous, 11 de novembre, 20h. Cafè del Teatre
Lectura poètica “Introspectiva” a càrrec de CLARA VILCHES




“Viatjar a un mateix és un exercici sa i terapèutic que, amb el temps, esdevé necessari. És descobrir altres móns, anar-se'n lluny sense moure's. Amb el vers com a mitjà de transport i les paraules com a companyes de viatge, les aventures -i desventures- quotidianes es fan extraordinàries. I, al final, els poemes són petites bitàcores, imprescindibles souvenirs d'aquest viatge que comença i mai acaba”.

Clara Vilches. Nascuda, per atzar, a Sabadell la primavera del 85, però aranesa de llengua i família. Llicenciada en Biotecnologia, mai ha entès els números sense lletres, ni la literatura sense ciència. Als 9 anys va plagiar el títol del seu primer poema i, des d’aleshores, no ha deixat d’escriure. Ho fa en aranès, català i castellà, tant prosa com poesia; històries personals i vides inventades. Entre els 10 i els 17 anys, va guanyar diverses vegades el Premi Mossèn Josèp Condó Sambeat. En dues ocasions ha obtingut el 1r premi de poesia al certamen Aran de Literatura; el darrer, el passat 2008 amb el recull de poemes “Teoria dera Sublimacion e d’auti vèrsi sense amor”. "Patchwork", la primera excursió al camp de la prosa, va ser 1r premi en l'Aran de Literatura 2009.


Dijous, 16 de desembre, 20h. Cafè del Teatre
Lectura poètica “Com el vent als arbres” a càrrec d'ÀNGELS MARZO



“Quan em pregunten que es per a mi la poesia, em trobo immediatament amb l’obstacle del meu escepticisme envers les definicions, i és que sempre he pensat que tota teorització o bé acaba abocant-nos al servilisme o bé ens imposa uns límits massa rígids a l’hora d’enfrontar-nos a les coses. És precisament per això que sempre he procurat imaginar-me-la, il·limitada, indefinible. I és també per això que no em preocupa gaire no tenir-ne cap idea teòrica més o menys articulada. Sobre temes tan controvertits com si el poema és una forma de comunicació o un vehicle del pensament, si la poesia té realment una funció en el marc de la societat postmoderna, intento sempre quedar-ne al marge. Suposo que m’estimo més pensar que la poesia no deixa de ser un joc que fa possible el pas de la realitat a la ficció però, també a la inversa, el pas de la ficció a la realitat. És per això que, recordant Hegel,  i aquella afirmació seva segons la qual ’la complexitat de l’home només és intel•ligible en funció de la comprensió de l’entorn’ procuro que els meus poemes s’abeurin de la quotidianitat més immediata. Per altra banda, escric perquè primer he llegit i només sé que, d’aquestes lectures i d’algunes de les mirades amb què m’enfronto al món, de vegades sorgeix una idea que en el millor dels casos esdevé poema. El com i el perquè se m’escapen. Com la resta, formen part del misteri”.


Àngels Marzo. Guardonada amb el XIX Premi Les Talúries de poesia 2009.
Ha participat amb algun dels seus poemes a l’antologia Estrenes (2005) i a la revista Némesis a banda de recitals i trobades diverses, com el Festival Internacional de Poesia Mahalta, en la quarta 4ª edició.
Des del 2006 s’encarrega, amb el seu company Andratx Badia de l’organització d’ Insòmnia, una nit literària que aplega dalt d’un mateix escenari veus consolidades del panorama literari i poetes i narradors novells.
Actualment, coordina amb Andratx Badia, el cicle Veus Singulars, que posa sobre la taula un seguit de sessions mensuals on s’estableix un diàleg entre la literatura i les altres arts amb les quals aquesta conviu.