Guia d’espais. Espais de l'Auditori

Enric Granados. Història. 

ENRIC GRANADOS I LLEIDA

Ningú pot negar que el nom de Granados és present a la ciutat de Lleida: l’Auditori Municipal, el monument que li està dedicat a la pujada de la Seu Vella, el carrer que duu el seu nom a l’eixample de la ciutat, plaques commemoratives a la casa nadiua i, fins i tot, uns pastissets a base d’ametlla que fan les delícies de tots aquells que els proven i que, sovint, regalem als amics forans quan volem fer-los un detall amb sabors de la nostra terra.

Però, qui era Granados? I quina relació va tenir amb la ciutat de Lleida? S’ha dit sovint que el naixement d’aquest músic a Lleida va ser casual. I, en realitat, així va ser. El naixement d’Enric Granados i Campiña es va produir durant una estada d’uns anys, no gaires, a Lleida dins la trajectòria itinerant que acostuma a caracteritzar la vida dels militars de carrera. Era el 27 de juliol de 1867.  Després d’una estada a Santa Cruz de Tenerife, la família Granados-Campiña s’instal•là definitivament a Barcelona. Granados tenia aleshores 7 anys. Aquests són objectivament els fets.

Granados va anar a París el setembre de 1887 i allí hi va trobar, entre altres, Joaquim Malats i Isaac Albéniz. Però va ser un altre músic lleidatà, Ricard Viñes i Roda, que també hi estudiava gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, amb qui Granados va tenir una relació més estreta. Tot i la diferència d’edat, Viñes era vuit anys més jove, van fer-se amics inseparables.

Va ser justament Viñes qui va atreure Granados a Lleida. Una de les més recordades va ser el 1911 durant la festa major del maig. També ho havia de fer el 1912 però, finalment, no va ser possible. La darrera vegada que Granados va venir a Lleida va ser el novembre de 1915, pocs dies abans d’embarcar-se cap a Nova York. Calia ocupar-se de l’estrena de l’òpera Goyescas al Metropolitan Opera House.

Granados sempre va ser rebut a Lleida d’una manera especial: l’anada dels amics a Mollerussa per fer els darrers quilòmetres junts, la rebuda multitudinària a l’estació de tren, la popular comitiva fins l’Ajuntament, els parlaments, els concerts al teatre dels Camps Elisis i al Palau de la Diputació, els actes públics envoltat d’entitats musicals de tota mena de la ciutat, l’expectació que provocava el simple anunci de la possibilitat d’una actuació seva a la ciutat, el seguiment puntual que la premsa lleidatana feia dels seus concerts i activitats, etc. Tot plegat, n’estem convençuts, va fer que Granados dugués el nom de Lleida, la seva ciutat nadiua, en un lloc molt especial, i que li tingués una estimació i consideració igualment especials. Així mateix, la ciutat vers ell també les va tenir en vida i les ha tingudes després de la seva tràgica i inútil mort al Canal de la Mànega el 24 de març de 1916.

La notícia de la seva mort va trasbalsar l’opinió pública. Ràpidament tothom (autoritats, associacions musicals, amics...) va buscar la manera de retre-li homenatge: funeral multitudinari, comissions, viatges a Madrid i a Barcelona, col·lectes, cartes, comunicats, concerts, etc. van fer-se habituals els primers mesos. Després, Lleida ha celebrat tots els aniversaris possibles: el 40è i el 50è aniversari de la mort (1956 / 1966), el 1r centenari del naixement (1967) ...

És per tot això que Enric Granados ha esdevingut, sens dubte, un dels personatges més estimats i emblemàtics de la ciutat de Lleida. En definitiva: un lleidatà universal.

Dr. Lluís Marc Herrera i Llop

 

Normes d’Ús  

 Per gaudir del concert cal,

- Un cop començat el concert, no es pot accedir a la sala, fins una pausa o aplaudiments.

- Anar a un concert és un acte social, per tant cal anar presentable i arreglat, però no és necessari vestir d’etiqueta.

- No menjar, beure, ni fumar als concerts.

- Desconnectar els mòbils i les alarmes dels rellotges.

- Queda expressament prohibit fer gravacions i fotografies dins de la sala, llevat que estigui autoritzat. El personal de la sala està autoritzat a retirar càmeres i aparells de gravació, que dipositarà al guarda-roba fins al final del concert.

- Les persones amb mobilitat reduïda, en el moment d’adquirir la localitat, ho han de comunicar al personal de taquilla per poder garantir-ne la comoditat.

- L’Auditori consta de un servei de guarda-roba gratuït disposició del públic, situat al Foyer.

- Mitigar amb un mocador o amb la mà la tos repentina, sobretot en moments lents.

- En tots els Concerts de Temporada de l’Auditori (excloent les Audicions Escolars) hi ha 3 hores de pàrking gratuïtes.

- No desembolicar caramels, ni obrir o tancar bosses amb els sorolls molestos i innecessaris que aquest tipus d’accions comporten.

- No aplaudir a cada moviment, espereu a que s’acabi la peça musical.

- No sortir de la sala durant el concert, excepte en cas de veritable necessitat, i només es podrà tornar a entrar en el moment de pausa o aplaudiments.

- No abandoneu la localitat mentre el director estigui saludant; espereu que els músics iniciïn la retirada de l’escenari.

- Al quart pis de l’edifici de l’Auditori hi ha una biblioteca - fonoteca a disposició del públic en general, on es poden fer consultes de llibres i cds. L’horari és de 16.30h a 21h. de dilluns a divendres.

Amb el compliment d’aquestes normes elementals, donarem una imatge de civisme i cultura de la qual tots en sortirem beneficiats, tant el públic com els intèrprets.

Per tot això i en nom de l’equip tècnic de l’Auditori
MOLTES GRÀCIES.

Dossiers pedagògics 

Podreu trobar els dossiers en cadascun dels concerts que trobareu a l’oferta trimestral